Els alemanys, com a raça superior que són, tenen paraules per a tot. Schadenfreude és l'alegria que se sent gràcies a la desgràcia o el patiment d'algú altre. És coneguda per tots la tendència de l'home a gaudir dels infortunis aliens, sobretot d'aquells que esdevenen a persones superiors. Doncs bé, a partir d'ara tots podreu schadenfreudar-vos a gust amb mi, donat que, definititivament, sóc idiota.El meu intel·lecte, un dels meus tresors més estimats, tan valuós que gairebé mai l'utilitzava per no gastar-lo (igual que li passa al meu penis), s'està esvaint. Jo, que era un alumne aplicat, envejat en ocasions, he passat a ser, no un mediocre, sinó part del lumpen acadèmic. Algun gen defectuós, fins ara adormit, s'ha despertat, disposat a fer tota la feina endarrerida que tenia. No només no aprenc, sinó que oblido tot allò que ja sabia.
I ara, quina alternativa em queda? Fer-me esportista? Ho dubto. Viure de la meva bellesa? Malament. Ni tan sols puc fer-me professional del sexe, perquè a tot arreu em demanen experiència.
Tornant cap a casa des de l'institut em deia a mi mateix " No passa res, una mala època la té qualsevol", però quan he necessitat quaranta minuts, tres paelles, una olla, dues forquilles, unes tisores, un ganivet i una mena de got estrany per fer-me un plat d'arròs amb tomaquèt, he vist que la meva situació no té remei: sóc idiota.
Per tant, aneu-vos acostumant al nou Quique. Em raparé dues línies paralel·les a la cella, gastaré una fortuna en gomina, em compraré una moto i començaré a escriure el meu nom amb K.
Oi que us sentiu més feliços, ara?
