La nostra vida és una merda.

Ahir per la tarda, tan sols unes hores abans que els nostres anus quedéssin metafòricament irritats pel surrealista examen de Física, vam passar la tarda a la biblioteca, intentant ficar a pressió una mica més de coneixement dins les nostres ments saturades, i vam arribar a aquesta conclusió:
"La nostra vida és una merda".
I per què? Doncs perquè últimament tota ella gira al voltant dels estudis. És trist, però és així. La vida de l'estudiant no és tan emocionant com podria ser. Jo, personalment, no mantinc cap tòrrida relació amb cap atractiva professora, ni trafico amb drogues, ni el meu pare és un borratxo, ni res de res. Un avorriment total.

Amaia, fot fora els teus pares de casa un cap de setmana d'aquests, que tinc enyorança d'aquelles nits de dents trencades i sofàs tacats.

Son

De petit em pensava que la son era un gas que s'acumulava dins el cap després d'estar tot el dia funcionant, i que dormint l'expulsàvem.

Si començo a tirar-me pets, no m'ho tingueu en compte: és la son.

Hola

No sé com ni per què, però alguna cosa m'ha fet pensar que no estic prou ocupat i m'ha empès a crear-me un blog.
Per tant, d'ara endavant dedicaré una part del meu temps a pontificar gratuïtament sobre tot allò que em vingui de gust sense risc de crear polèmica, donat que dubto força que la gent es prengui la molèstia de llegir-se les meves divagacions.

Posats a perdre el temps, aquesta pot ser una manera creativa de fer-ho.